Introducció

CONCEPTE:
El bullying, també conegut com assajament a les aules, és “l’agressió”  que reben els nois/es i nens/es de un company/s de la seva mateixa classe o escola.  Cal especificar que quan es parla de la paraula “agressió” fa referència a anul·lar l’autoestima i la personalitat de l’individu assetjat.

A vegades hi ha confusió entre un cas d'assetjament escolar amb un conflicte en aquest àmbit, ja que en el primer cas estem parlant de diferència de poders entre la víctima i l’agressor mentre que en el conflicte hi ha igualtat de poders. 

TIPUS DE BULLYING:

Es pot diferenciar entre bulliyng directe i indirecte. 

En el que podem veure de forma visible i directe agressions físiques però també situacions d’agressió no verbal (perseguir, pressionar, fer malbé o robar pertinences o verbal com l’insult. 

En un altre nivell trobem el assetjament escolar indirecte com l’exclusió i aïllament o també missatges i notes ofensives,… Ambdós tipus d’assetjament són molt perillosos però tot i que el físic pot fer més impacte, el verbal o psicològic poden ser més perjudicials a llarg termini, ja que és possible que aquest infant hagi de realitzar un tractament psicològic per tal de curar-lo.


A continuació presento una clara diferenciació d'exemples entre ambdós tipus de bullying, el directe i l'indirecte:

CRITERIS PER A QUE APAREIXI EL BULLYING:
Per a que existeixi aquest tipus d'assetjament, ha d'aparèixer els següents criteris:

• Que una víctima sigui assetjada per una persona o un grup d'assetjadors.
• Un desequilibri de forces entre els assetjadors i la víctima, i que aquesta estigui indefensa.
• Una acció agressiva que es produeix de forma reiterada en un temps.

ON POT APARÈIXER?

En general succeeix en llocs on no hi ha adults vigilant. Això pot ocórrer en qualsevol part dins o al voltant de l’escola, encara que això passa més sovint a les classes d'Educació Física, en llocs apartats, vestíbuls, lavabos, en autobusos escolars, en parades d’autobús, classes que requereixen grups de treball i activitats extraescolars.

L’assetjament escolar a les escoles a vegades consisteix en un grup d'estudiants que s'aprofiten i aïllen un alumne en particular i es guanyen la lleialtat dels curiosos que volen evitar convertir-se en la pròxima víctima. Els objectius de la intimidació en l’escola són a vegades els alumnes que per començar són considerats estranys o diferents pels seus iguals fent la situació més difícil per tractar.


Mitjançant aquest vídeo al Youtube de l'abús escolar, podem apreciar la soladiritat que es té amb un noi que és assetjat.

DEL PASSAT FINS A L'ACTUALITAT, A ESPANYA

La violència escolar probablement ha existit sempre, però mai com ara les víctimes s’han sentit tan desprotegides enmig d’un entorn hostil i canviant.

Fa diverses dècades que els estudiosos de molts països vénen documentant les serioses conseqüències que implica a l'assetjament escolar. En alguns d'aquests països s'han portat a terme campanyes nacionals per protegir dels abusos als nens.
Els casos es tracten i s’estudien cada cop més. També la societat està més informada i els afectats disposen de més ajuda provinent de especialistes i psicòlegs o de diverses organitzacions.


Actualment, aquí a Espanya, l'assetjament escolar, afecta al 23,4% dels escolars espanyols, i presenta greus riscos psicològics.
Segons  unes dades d’un informe (Cisneros X), més de 230.000 dels set milions d'escolars pateixen en el nostre país indicadors de dany psicològic greu en les vuit escales clíniques analitzades. En aquest primer estudi monogràfic sobre assetjament i violència escolar en el nostre país manifesta la gran importància de l'assetjament no físic, el més freqüents en les aules espanyoles.

D'aquesta forma, el percentatge (29%) de nens que pateixen assetjament i violència escolar amb molta freqüència presenta cinc vegades major risc de pensar en el suïcidi de manera recurrent.

El major risc es troba en la violència psicològica basada en la burla i l'exclusió social. Entre els nens acorralats amb major freqüència, els riscos de presentar estrès posttraumàtic o indicadors d'ansietat greus es multipliquen per quatre.