El paper de la família

LA RELACIÓ PARES-FILLS

Els pares no sempre s'assabenten al moment temporal de que el seu fill pot estar patint bullying, fins i tot, poden arribar a ser els últims en saber-ho. L'assetjat s'avergonyeix i no ho explica; ho descobreixen quan arriba a casa amb senyals d'agressió o té canvis de comportament molt marcats.

El fet de que les víctimes s’avergonyeixin a l’hora de explicar el que els i passa als seus pares, pot ser per les diverses raons:

• No volen semblar incapacitats.
• Volen solucionar els problemes pel seu compte.
• Tenen por de que els agressors descobreixin que han parlat amb algun adult.
• No volen que els seus pares es preocupin.
• Tenen por de que els pares tinguin una reacció excessiva i empitjorin les coses.
• Senten vergonya pel fet de que això els hi passi a ells.
• Creuen que es culpa seva.
• Poden ser incapaços d’expressar-se, tenir poca confiança, sentir-se confusos o no tenir clar què han de fer.

Els pares són les víctimes secundparies del bullying, i poden veure’s marginades tan com per els adolescents en ell com per l’escola. Quan el seu fill és la víctima, els pares desitjen que això s’acabi. 

Mentre que el nen és sent impotent, els pares normalment s’indignen, com per exemple, anar a l’escola per intentar solucionar el problema. Quan ho fan, les escoles algunes vegades els tracten com si ells fossin part del problema, quan en realitat haurien de ser part de la solució.

Quan els pares dicideixen anar a parlar a l’escola, aquest aproximament no sol ser fàcil per a ells. Algunes vegades el fet que això passi pot ser per culpa de les següents causes:

• No tenen suficient confiança.
• Creuen que no hi tenen cap dret.
• Són analfabets o no saben expresar-se obertament.
• Es senten coaccionats per l’escola
• Procedeixen d’una altra cultura.
• No parlen la llengua local.

CONSELLS PER A QUE ELS PARES PUGUIN PREVENIR ELS CONFLICTES EN ELS SEUS FILLS

Hi ha diferents accions que es poden realitzar per tal d'evitar que els seus fills pateixin Bullyng, o eviten i no ho diguin:

• Comunicació constant amb els fills i estar interessats pels seus problemes i necessitats
• Comunicació constant amb el centre docent.
• Participació en reunions i trobades de pares.
• Educar els seus fills en la responsabilitat i el respecte als altres.
• Filtrar els estímuls que arriben als seus fills.
• Saber posar límits als seus fills i saber dir no a temps.
• No sobreprotegir els fills, ni consentir-los tot el que volen i quan volen ells.
• Educar els fills en la responsabilitat i permetre que vagin assumint autonomia en funció de la responsabilitat que van adquirint i al temps que passa.
• Tractar els fills en consonància amb l’edat que tenen, evitant que els més petits facin “coses d’adults” o que els grans no asumeixin responsabilitats pròpies de la seva edat.